Perquè serà que en el nostre costumari popular, sobretot a dites o expressions, la carabassa té, quasi bé sempre. connotacions negatives?
Quan un enamorat és rebutjat per la persona a qui pretén diuen que "li han donat carabasses", quan un estudiant no aconsegueix aprovar un examen, és que "ha tret una carabassa", si una persona és curta d'enteniment és un "carabassot"... És curiós perquè, a part de les les bondats que es deriven del seu consum, a la cuina dóna molt de joc. Com a plat salat (cremes, salses, croquetes, cuinat, etc) ofereix excel·lents resultats, però com a plat dolç... jo crec que encara és millor. Ho dic perquè avui he preparat una coca dolça de carabassa boníssima d'un troç que tenia dins el congelador d'una de les paneres dels dimarts.
Ja vaig publicar una recepta de croquetes d'un petit receptari editat per l'Ajuntament de Muro "La carabassa a la cuina", i d'aquí he tret també aquesta "Coca de carabassa i canyella" de na Catalina Perelló Perelló.
Ingredients:
- 200 gr. de carabassa
- 2 tassons de farina de força
- 2 tassons de sucre
- 1/2 tassó d'oli de soja (jo no en tenia i li he posat de girasol)
- 5 ous
- 1 paquet de llevat (canari)
- 1 cullerada de canyella en pols
Elaboració:Trossejar la carabassa a bocins petits tal com si tallàssim una ceba per sofregir i bullir-la sense llavors i la pell dins 1/2 litre d'aigua uns 10 minuts.
Colar i una vegada s'hagi escolat, mesclar la carabassa, la farina, el sucre, l'oli i la cullerada de canyella en pols.
Separar el blanc dels ous i pujar-los.
A continuació, mesclarem els vermells d'ous amb la massa que hem fet amb la resta d'ingredients, exceptuant el blanc d'ou pujat.
Quan tot estigui ben mesclat, hi afegirem el blanc dels ous i el paquet de llevat (canari) i enfornar-ho durant uns 45 minuts a 150ºC.
Trucs i secrets
Depenent de si us agrada més o menys el sabor de la canyella, utilitzau la mesura d'una cullerada de cafè com a mesura normal o una cullerada sopera, si voleu el sabor de la canyella més intens (jo som d'aquestes, d'aquí el color més marronenc que li ha quedat a la coca).
Maribel,
ResponEliminaAquesta coca teva ha sortit ben elegant i menjívola a les fotos . Preciós el teu post i preciosa la presentació i les fotos. M'ha encantat, tu si que en saps.
A mi també m'agrada molt la carabassa , amb el teu permís ja la tenc apuntada per a fer.
Una besada i una aferrada pel coll.
Xisca
Gràcies Xisca,
ResponEliminaMe faràs empegueir! Si no surten a la primera, surten a la segona i si no a la tercera (gràcies a "Santa Digital" ho podem intentar fins que surtin més o manco bé). I ahir feia un dia preciós així que havia que aprofitar la llum del sol.
Fes-la perquè t'agradarà. La canyella i la carabassa li donen un punt diferent, un gustet de "jo no sé què" molt fi. A més la textura és semblant a la del gató. La veritat és que tengué bastant d'èxit entre la family.
Salut!
Maribel
Hola Maribel,
ResponEliminaAl meu bloc es veu el teu amb una altra fotografia . Semblen uns cocarrois??? però quan vas al teu bloc encara surt la coca de carabassa i canyella.
Bé , fins aviat
Maribel, aquest llibret de la cuina amb carabassa m'interessa! darrerament tenc molta curiositat per provar plats i pans fets amb carabassa, que en tens algun de sobra, de llibret o saps si el puc demanar a l'Ajuntament?
ResponEliminaJo aquest finde vull provar a fer unes magdalenes de carabassa amb una recepta, ho penjaré al blog.
Gràcies pel teu comment al meu blog, jo també veig que estic navegant, tot i que encara no sé on és Itaca però confio plenament que el camí m'hi durà!
Besades!
Margalida
Hola Marga,
ResponEliminaEm sap greu però només tenc aquest i per sort, perquè pel que jo sé s'exhauriren de l'estand on el repertien al cap d'un parell d'hores. El que no te puc dir és si l'Ajuntament en té o no. Si és que sí, supòs que estaran encantats de donar-te'n un, ja que eren de franc.
Prova-ho... i que tenguis sort!!
Una abraçada,