dijous, 18 de març de 2010

Confitura de mandarina


Més que les confitures, m'agraden les fotografies de confitures. Supòs que sabeu a què em refereixo. Estic parlant d'aquelles fotografies on confitures i melmelades centellegen, travessades per la llum, com si fossin vidres de colorins i que a mi me fan pensar en les bolles amb les que juguen els al·lots o en aquelles dels arrambadors d'algunes escales que semblen fetes a posta per acariciar-les. Sovint són retratades dins pots o envasos de delicat cristall i, aleshores, és com si contingut i continent es fessin la competència, a veure qui lluu més.
Les confitures també m'evoquen les pel·lícules i novel·les d'època angleses, on hi apareixen, sempre servides en delicada porcellana, en els tes que la tradició situa rigorosament a les cinc però que els súbdits de la Gran Bretanya prenen a totes hores.
I ja que parlam d'Anglaterra, aquesta recepta de confitura de taronja me la va donar na Jan Wright, ex "jefa" i amiga, fa un bon grapat d'anys, i jo la vaig adaptar a la mandarina (of course!)


Confitura de mandarina de "la Cuina del Mandariner"

- 1 kg. de mandarines
- suc d'1 llimona
- 1 i 1/2 d'aigua
- 1 i 1/2 de sucre

Estovalles de punt mallorquí brodades per ma mare

Agafam les mandarines i les pelam. Amb unes tisores tallam la pell a bocins petits i les posam dins una olla juntament amb els troços de les mandarines.


Llevam la part blanca i els pinyols, ho col·locam dins una garsa i li feim un nuu per tal de introduir-la dins l'olla amb la resta de la fruita. Ho feim així perquè no ens interessa mesclar aquesta part de la fruita amb la bona, però la necessitam perquè aquí és on es troba la pectina, que és la substància que dona consistència a la confitura. Afegim l'aigua i ho posam al foc molt baix fins que faci "xup-xup" (quasi 2 hores). Amb aquest temps l'aigua ha hagut de minvar fins a la meitat.
Treim la borsa amb els pinyols i la part blanca i quan està freda la sucam dins l'olla (una vegada sucada, ja no ens serveix i ho tiram al fems)
Llevam l'olla del foc, hi posam el sucre i ho mesclam tor. La tornam al foc i aquest cop ha de bullir molt aviat durant uns 30 minuts. Removem per a que no s'aferri. Feim la prova posant una culleradeta de la confitura dins un platet i hi passam un dit pel damunt. Si fa arrugues vol dir que ja està i deixam refredar una estoneta. Després la posam dins els pots de vidre i els donam un bull al bany maria.







5 comentaris:

  1. Aquesta confitura de mandarina ha de ser boníssima . Diuen que el bon perfum es guarda en pots petits però ,en aquest cas el pot a on guardes la confitura també és molt guapo.

    La tendré apuntada a la meva llista per a fer .

    M'ha agradat molt el teu bloc .

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Gràcies Xisca!
    Veig que tu també tens un bloc. Ara mateix hi faré una volteta.

    Una abraçada,

    Maribel

    ResponElimina
  3. Com que veig que ets amiga de la Xisca ...dons jo també ho vull ser teva si tu vols....
    M´agradat el teu bloc i més si és mallorqui.
    Ja t´anire visita´n
    una abraçada.

    ResponElimina
  4. Hola Els Peixos, benvinguda al meu bloc.
    Serà un plaer compartir amistat, receptes i vivències.
    Ara partesc a fer-te una visita als teus blocs.

    Fins una altra!
    Una abraçada,

    Maribel

    ResponElimina
  5. Maribel , si vas a Visualitzar el meu perfil davall de la foto hi ha el meu correu electrònic.

    M'ha encantat el post de la sopa de nadal . Jo tenc aventatges damunt els altres , jo hi puc posa cara, i ja ho diuen mentres retenguis en la memòria a les persones que estimes,aquestes no moren mai.

    Jo els he vist a tots asseguts a la taula.

    Fins aviat

    Xisca

    ResponElimina